«Per a promoure aquesta disposició per a l'intercanvi de terres, tant de les que els sobren a ells i nosaltres volem, pel fet de ser-nos necessàries, com d'aquelles que ens sobren a nosaltres i ells volen, donarem una empenta als nostres usos comercials i esperarem a veure quines persones bones i influents, d'entre ells, acaben endeutant-se, car hem observat que quan els deutes superen el límit del que els individus poden arribar a pagar, aleshores aquests mostren disposició a satisfer-los a través d'una cessió de terres... D'aquesta manera, els nostres assentaments, o ens acostaran de manera gradual als Indis, tot circumscrivint-los i alhora incorporant-los com a ciutadans dels Estats Units, o els expulsarà més enllà del Mississippi.»

Carta de Thomas Jefferson a William H. Harrison

Sols una ordre, tan sols una,
i el sol unívoc del Verb
extorquint les polisèmiques,
entròpiques neus perpètues
del vostre silenci indòmit:
Reposin sobre la terra
tots els noms i fractalitzi
la llei sobre la ignorància.
Suosos d’àrid silenci,
de remota set de l’ombra
negada sota les coses,
els grans bisons de la nit,
us havien enganyat,
betzols, també a tots vosaltres,
perquè sols en l’ordre l’ésser
significa, sols en l’ordre,
sigueu qui sigueu, vulgueu
o no, democratitzau-vos!

democràcia f. (del grec oligarkía)
sistema d’administració  per via anal
d’una veritat, legitimat en la il·lusió,
autoimposada, que la voluntat electoral
dels pacients té el poder d’alterar
no sols la identitat de qui l’administra,
sinó fins i tot la composició
de la substància administrada.

• No evitarà cap retòrica

         tanmateix la decumbent
tribulació final,
car tenir el govern no és
mai el mateix que tenir
el poder, car l’adjectiu
és el fracàs del poeta,
així com és la retòrica
la inútil vel·leïtat
que malmet el poderós.
Únicament si ets capaç
d’injectar necessitats
altament contagioses
en la pell agitanada
         d’aquests pobles subnormals,
obtindràs el monopoli
sobre tots els seus desitjos,
els seus odis, els seus somnis,
sobre tota aquesta enveja
que en silenci els corcarà
com riquesa que es fingeix
i aleshores ja seran
com cusses fidels les seves
voluntats expropiades,
perquè on la democràcia
esdevé mera retòrica
l’enveja constitueix
el luxe dels miserables.

• Aixecau-vos! És aquí

on tot el pedrenc que fóreu
ha perdut la contumàcia
per salvar-vos de l’oblit,
on, privada i triomfal, 
la propietat d’haver
un nom per a cada cosa
us ha incendiat per tal
d’enterrar-vos dins la llum.
Escorxau-vos! Perquè avui 
l’escriptura domestica
els vostres punys malferits,
i el diner ja amoroseix
els seus agres calls de fosca,
perquè heu estat convocats
a ser pedra esmicolada
en idèntics, clenxadíssims
subjectes de dret i deure,
perquè sigueu, aquí i ara 
individus grans de sorra
reverberats contra el mur
inconsútil del gran sol
i sigui la democràcia
el desert urbanitzat
de la set que no teníeu.