Cal crear un desordre nou,
un nou buit primordial,
el gran cony d'antimatèria
on el que ja era mort
quedi sepultat per sempre,
on el que no viu encara
perdi la por a la fondària
de la nova nit sens nom.
La quotidianitat
és una calma sintètica
que amb la dosi adequada
de dilemes no prevists
salta fàcilment pels aires,
però caldran fragments sòlids
si volem descloure cranis,
artèries i espinades,
la ferralla burocràtica
de revolucions mortes
sostingudes a la força,
serà la millor metralla.

• Especula i especula
• indolent la llum en mi
• fins que l'enlluernament
• no em permet de distingir
• quins són especuladors,
• quins fidels serfs de la gleva.
• Si aquesta és la ceguesa
• que sustenta i legitima
• la total impunitat
• amb que el Verb ens infligeix
• el seu ampli dret de cuixa,
• no cal que t'hi esforcis més.

Per molta pica de porc
que ara en facis de nosaltres,
extirpar-nos el reflex
en cap cas no ferirà,
la supèrbia del sol,
perquè encara que destrossis
una a una les pantalles,
en cap cas no torbaràs
el desdeny dels projectors.

• Quan els poltres de la nit

novament baldaran l'herba,
ja cap mot no haurà de témer
el silenci que s'imposi
i ens obligui a repensar
la sintaxi que, cruel,
fins avui els sotmetia.
Quina detonació
serà la que finalment
ens destreni dels lligams
i ens repasti en solitud
dins aquesta violència?
Fills apòstols de la llum,
renegau de pare i mare
i donau l’esquena al sol
quan irruent ejaculi
veritats sobre les vostres
llengües ja balbucitants!
Oh capolada carn meva
allunyant-se dins l’espai!
Oh cervells desaprenent
l'estructura de llurs cranis!
Opaquem-nos, terminals,
com precoces supernoves,
senzills òvuls inestables
sens cap òrbita sabuda,
p’rò habitants de la certesa
que el desordre ens farà lliures.