A l'hora de besar, però, et descobrires: 
tenies la boca seca.

Era la soledat que pagava un sou 
per morir i no ho aconseguia.

Havies callat tant (callaves encara), 
que l'amor es féu de silencis, de gestos 
que rossegaven la pols, tènuement amarada 
del dolor de cada dia, de la urgència de cada dia.

A poc a poc, la dona et trobava el cos eixut, 
amb les paraules que et queien xopes de sang.

I restava ella sola: 
  tu bleixaves, 
  animal satisfet.