Perdem els autobusos 
a una velocitat vertiginosa 
i recuperam l'alè 
perquè ens agrada seure 
i contemplar les aurores detingudes. 
Les grues ens ensenyen 
que tot és audiovisual, 
i que cada dia té un nom de setmana. 
Ploram a pedregada pura 
per carrers desconeguts 
i omplim claveguerams sencers 
de blat i hortalisses. 
Sabem que en el fons 
ens equivocam rotundament en tot 
i que l'errada és estrepitosa i general. 
Al final tot fa que cada minut 
s'allargui com una mirada, 
i que l'existència ens pesi com un món.