He nascut als aeroports 
entre vols i policies, 
dins cabines d'ascensor 
i en els taxis i en els climes. 
Les cireres surten verges 
de les conques dels meus ulls 
i me roden per la cara 
i no volen caure en terra. 
La rialla de la fruita 
que me nega una postguerra 
i me crida i no me sorda 
perquè els braços de sentir-te. 
És inútil… 
la final és massa enfora.