En aquesta nit de Maig i pluja, 
m'he assegurat de la ràbia 
com qui dóna la darrera passada de pintura a la persiana, 
com qui beu la darrera copa de la trompa.

Significa que el meu creure està segur, 
basat damunt fets i papers escrits 
a cops de segell escandalós, 
just el qui es talla les venes 
amb el moviment mecànic de matar un moscard.

Vol dir, la paraula, això, que cal, 
sincerament, sens dubte, 
derrocar tot el que ens acorrala amb la legalitat il·legal 
de  llei en el nostre país de sucre niquelat, 
talment l'estreta de les mans d'un cardenal 
i un ministre, talment l'esgarrifança adolescent 
de l'home que té finestra i dona i no vol hòstia 
per legitimar-la.