Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira,
una xemeneia de bloquets,
ja ha tapat se neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s’il·lumina lenta,
ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.
Som un home feliç,
tenc deliris amb anís,
som un elefant ambulant
i m’encanta París.
Mira, descarreguen un vaixell:
gènere de ferro i certes eines,
llistes amb camions i traginers
i és molt lo que un comptable s’ha d’aprendre.
Un mecànic entra en es cafè,
sa locomotora se’n va a l’aire,
diu “jo s’avaria no la sé
i l’he revisada no fa gaire”.