A davant ca meva
hi ha un carrer ben aparcat,
una grua que li treu
tots es marrons en es veïnat,
una bixicleta
que la vaig agafar des fems,
té una roda blanca i negra
i n’Al Capone ja m’entén.
Cusen ses xarxes
en es sol es pescadors,
ja ho sabem, no els hi interessa
que els hi treguin Polaroyds,
sonen ses campanes
i es infants a vida i mort
se disputen sa pilota, you know,
juguen a futbol.
Vola bitxo raro perquè aquí ja no t’hi volen
ses madones policies quan espolsen ses garroves,
vola bitxo raro, més enllà de ese muntanyes
trobaràs o te faràs també un ca teva
per tu i per sa teva dona.