Per les bardisses i a les fosques ixc, 
Talment la murtra flaira aquella olor, 
Brots d'enramada prop dels blaverols. 
El panorama, el meu descans no ha 
Final: la mar més brama com més té. 
Arran de l'alba com hostes felins 
Colombram llocs que el sol, enviciat 
De porpra, sap, baixant pletes, turons, 
I és allà on pot vendre's, orb o llosc 
I mústic, fet malbé pels devessalls.

I recorda'm: com més vela, més mar.