''Laberints d’entre tu i jo,
rebregats dintre d’un mapa
que vull dibuixar-me i no
sé ben bé per on s’acaba:
si té sortida i és joc
o cal perdre’s per trobar-se.''

>
En l'art qui t'atures sos arcs i textures (poemes d'urbanitat civil i passions disciplinades)
34
/36
En l'art qui t'atures sos arcs i textures (poemes d'urbanitat civil i passions disciplinades)

*
Si et descorden les manilles,
‘preta a córrer, fuig, escapa,
tira milles! Les cruïlles
les pots fer girant el mapa.

*
S’estomaquen a la plaça
dos bergants, i tenen tela:
a la noia d’un (que és massa)
l’altre li ha dit que la pela
és la pela, i se l’enduia
per banda per dar-li cuques
i allò del qui suca mulla
i el qui té fred busca estufes.

*
Laberints d’entre tu i jo,
rebregats dintre d’un mapa
que vull dibuixar-me i no
sé ben bé per on s’acaba:
si té sortida i és joc
o cal perdre’s per trobar-se.

*
Al cap del carrer / un jove s’immola
en un simulacre / de màrtir i heroi.
La lluor del sol / que rep la pistola
fa llum de rateta / al ventre d’un noi
que, des d’un balcó, / s’ho mira. Grinyola,
frenant, una moto; / s’atura el comboi
de cotxes: vermell / al semàfor. Vola,
fugint, una foto / -el temps va gamoi-:
si és mare o és filla / o amada o esposa
no ho sap bé ningú. / S’enfonsa el bornoi
en l’aigua de rates: / la foto s’escola
per un embornal. / Fica fins la gola
la pistola i “Burp” / li ve un oi.

JOSEP PEDRALS
7 poetes a l'escola d'arquitectura, 2004