Quan un criteri atent ens puny
perquè un desaire o perquè un gruny
que el nostre tracte obert no busca
l’han decebut de forma brusca,
la llibertat del gest s’esmuny,
la universalitat s’ofusca
i ens queda el cor a dins d’un puny,
i l’amor propi se’ns disgusta.
Voldríem veure’ns des de lluny
i moderar la fel injusta
perquè sabem que el que ens empeny
sempre mereix alguna excusa!
Si som esclaus de cada reny,
perdrem el seny i la mesura.