“També a la natura el punt és
     un ens vessat sobre ell mateix
     i ple de possibilitats”
                      Kandinsky

La vana certesa
de saber-nos tangents o, millor encara,
necessàriament superflus.

I quina branca destriar on
contra l’abís inútilment arrapar-nos?

Llargs i tortuosos
de l’èxode en són els camins,
però anglèlics o morals
el nostre signe és el retorn
als confins darrers de la presència
(punt i línia sobre el pla: geo-mètrica il.lusió
d’un déu esdevingut Història).

-La mar,
tanmateix, no es plany de les onades.