“No sé quina impressió produiré davant del món, però
     jo me sent com un infant que juga en una platja i que
     de tant en tant troba un mac més rodó que un altre o 
     una petxina més bella que de costum, mentre el gran
     oceà de la veritat roman sens desvetllar ben davant dels
     seus ulls”
                       Isaac Newton

S’abilla (bruna
                        bruna)
i en l’oratge s’engruna
                                     la Lluna;
i en l’oratge, ai!
malhaja
servitud obscura de la platja

(i
   la mar que
                    l’esgarra i
                                    la lluca);
i a recer del sutge, un home (pulcra-
ment), una ment contra natura.

“La Naturalesa és imple i no prodiga les causes de les coses”

I en algun lloc, però,
entre la vorera i les dunes,
un nin recull pedres, petxines, clovelles de Lluna...

i somriu,
mentre escriu,
damunt l’arena encara bruna,
les lletres (lentes,
lentes) d’un Bell nom.