Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordres dels àngels?
                                     Rainer M. Rilke, “Primera Elegia de Duino”

No
àngels no hi ha a qui
                                 terribles o bells
les mans puguem estendre i demanar

No ho ignora l’animal
que indiferent s’ajup per a la caça
ni al brancatge
                        l’ocell en el seu cant

No
àngels no hi ha
                        ni serpents
ni cap cel per habitar

Sols nosaltres ho ignoram
o
  tot fent com
                     qui no ho sap
fefaents
            els bastim amb la paraula