A Àngel Terron

No quan obliqua
l’ombra ens declama
cal desposcar els
                           clarobscurs de la nit

Glavi de llum
                      la paraula a l’ampit
brosta dels ulls reperfeta de flama

Tot quan és ver
en la llum se proclama
hòrrid o bell
                    a son ritme cenyit:

No cap aurora retrà son sentit
al jorn pastat entre vels d’oriflama