''a l'anvers dels ulls
la paraula que invoca fer-se temps
aboca xarxes
                   fongs de lassitud
dobre el flux de les aigües...''

23
/31
(Narcís)

a l'anvers dels ulls
la paraula que invoca fer-se temps
aboca xarxes
                   fongs de lassitud
dobre el flux de les aigües

allà m'aguait
             --pescador sense fam
absort en el reflex d'aquesta cara
que desconec

--Qui ets?
     --Sóc tu
--Qui sóc?
     --Ets jo

--Besa'm!

PERE PERELLó NOMDEDéU
Cants llebrers, 2016