el dolor era bell com un dia d'estiu
quan la llum calcigava els imperis de vidre
dels súcubes lunars

aleshores fou que la Nit em parlà:
--Tu ets Onan --em va dir-- Els teus ulls
són l'espill invertit dels teus somnis obscurs.
Les teves mans: dos monyons incapaços.

el dolor era bell com un dia d'estiu
i jo vaig vomitar sobre els pits de ma mare:
--Ací tens, puta, l'estantissa llet
dels teus deliris... 
                         Sigues maleïda
per sempre més!

el dolor era bell com un dia d'estiu
quan jo vaig tenir un somni
                                       un somni indesxifrable
en què algú hi somiava que somiava en mi:
--Tu ets jo --em va dir-- i jo sóc tu
i cap concili no serà possible
fins que la mort no habiti entre nosaltres.

el dolor era bell com un dia d'estiu
com la brisa entre els arbres
o com el crit d'un porc sacrificat
en una crimònia pagana

el dolor era bell com un dia d'estiu
i jo em vaig despertar entre els braços d'algú
que m'estava parlant:
--Quin nom li posarem a l'infant que ha de néixer?

aleshores no record
el dolor era bell com un dia d'estiu
quan la Nit em digué quin seria el meu nom:
--A partir d'ara tu seràs Agditis.