no hi ha més llum que la llum que glateix
oh, vermador dels raïms del dolor
enfront dels ulls del capvespre en què só
urna d'un món que el temps escandeix

no hi ha més llum ni altra fe no em nodreix
que la del vi veremat per l'amor
al celler fosc del mas sense senyor
en què m'habit: 
                       só fonc que efervesceix

sobre el trespol on la nit des-aombra
les criatures d'un cant escindit
entre dos sols
                     entre dues penombres
que des-floreixen en corcs d'infinit

no hi ha més llum que la llum que dins l'ombra
poua aventures que cerquen sentit