''llibertat de no dir
cantar tan sols
fins que la llum eixampli el clos del pit
sóc nervi
muscle i os:
he resseguit
l'obaga indiscernible dels dos Sols
sobre els solcs dels teus ulls enfosquits...''
llibertat de no dir
cantar tan sols
fins que la llum eixampli el clos del pit
sóc nervi
muscle i os:
he resseguit
l'obaga indiscernible dels dos Sols
sobre els solcs dels teus ulls enfosquits
--Vols
venir amb mi?
(el camí prohibit
roman encara obert i el seu sentit
perdura rere el traç d'hipnòtics vols
sense destí)
--Viurem per sempre sols
lluny dels peatges d'un món circumscrit
a la penombre de mots on tan sols
hi glateix la recerca d'un sentit
inassolible:
ser
entre els dos Sols
el translúcid mirall de cada oblit