Encara els tinc. Mira’ls.
No han canviat. Ells i el camp.
et faré neta després...
Els cabells escampats que volaren fins i tot en la fugida rebobinada.
Traïdores, esclaus vegetals.
et pentinaré demà...
Les paraules talment el darrer esglaó de la gramàtica corporal.
et netejaré amb aigua i sabó...
Quan el sabó és una declaració d’amor,
quan la taca és la necessitat prèvia
i l’aigua el privilegi de la brutícia.
Els cabells encara t’esperen:
fora temps les fulles mortes estimen.