Volia entrar.
Em dic Temps, deia,
i per això no demanava permís.
Jo estrenyia fort les cuixes
i clamava que em deixés ser fidel.
Ell empenyia la clau i repetia el seu nom.
Temps, deia.
Jo abans no havia enganyat mai ningú.
Ell va desfer la carn i esfondrar el pany.
Volia arribar.
Sóc el Temps, deia,
i per això era arrogant,
per això desconeixia el rebuig.
Em va prendre amb força.
Em va posseir els ulls i els peus.
No podràs veure sense mi, no podràs caminar.
Jo abans no havia traït mai ningú.
Ell va clavar l’estendard de la seva llei al meu cos.
Vaig perdre, ell sabia guanyar.
Sóc el Temps, anunciava, 
i per això em va usurpar,
per això encara ara ell sóc jo,
ell ho és tot.

Per això
des de sempre
som perdedors             som infidels            no som.