La color roja del cel 
la portem en la mirada; 
quan érem enmig del camp 
una flor hem arrencada.

Sobre els rostolls caminem 
com sobre catifa clara, 
millor encara, que sentim 
com s'esquinça  a cada passa, 
amb un cruixir de somrís 
i una dolça sotragada.

La calor roja del cel 
es va tornant més daurada: 
com si anés naixent de tu, 
com si et brollés de la cara.