Un home fumava i somreia 
era un matí d'hivern 
el cel salta de branca a branca 
uns infants jugaven al carrer

-Cerco les veus que no responen 
Veig els arbres orfes d'ocells 
les noies temoregues rere els vidres

L'home fumava i somreia 
assegut a ple sol 
transcorre lent el temps 
com un vol de gavina

-Sento el pes de molts camins 
sento el vent de moltes mars 
conec la destral i la rella

L'home fumava i somreia 
era l'hivern esblanqueït 
els infants jugaven al carrer 
fred i sol a la cara

-Veig els vidres trencats 
les taules dels cafès les cartes 
ones de llàgrimes rompent contra els pits

L'home fumava i somreia 
era un home tot sol assegut a un carrer

Un carretó amb taronges 
Uns infants que jugaven 
Era a l'hivern el sol tot tremolós de fred