I la besllum dibuixa enmig dels arbres 
estranyes formes breus i papallones 
d'un groc fosforescent les breus estones 
s'adormen ran de mar platges i marbres

blancs i roses algú prepara fones 
a punt de lluita quan en altes cambres 
en l'or de la penombra càlids ambres 
fets deessa de carn breu acarones

i entre la boira creix flor de cristall 
quan en la cambra el nu rera el mirall 
a l'altre nu copia amb gest subtil

ja sota l'arbre blanc cauen les pomes 
s'inicia l'alt vol de mans i plomes 
mentre de cada llavi en neixen mil