diumenge 
l'aire 
acarabassat 
d'un or 
rogenc

     Brillen els ulls amb vibració elèctrica 
     vola el cabell amb plomes de perdiu 
     salten els pits amb ales de setí 
     creixen els lliris entre lluna i aigua 
 

divendres 
es pinta els 
llavis de 
vermell rabiós

     La tarda s'ajeu com un gotim de raïm 
     l'arbre s'adorm com un gran bloc de marbre

     cota els esbarzers 
     la caramella del faune 
 

el divendres 
violetes tendres

     Ni joc 
     ni vol

     mirall 
     adormit

     massa oreig 
     per una gota 
 

dimarts 
el gris opac  
de la boira 
s'ofega 
al mirall

     Les lletres es confonen amb colors

     els colors es fonen en les coses

     els dies travessen les lletres i els colors

     les lletres i els colors s'enfonsen al present 
 

diumenge 
el gris de 
la lletra 
sobre el 
paper blanc

     Blava penombra 
     blanca petxina 
     tèbia remor 
     distància freda

     volen les veus 
     cremor de sol 
     ratlles de gel 
     color del dia

     batec de goig 
     flames o mots 
     a frec de llavi 
     somni o poema 
 

dimecres 
tres gotes 
de llimó 
en un vas 
de ginebra

               Freda penombra 
               al fons 
               es fon 
               en fum 
 

dissabte 
sabates liles 
i mitges roses

              Les dimensions de la paraula 
              els colors del pensament 
              quan no hi ha ningú es confonen 
              amb el cant dels ocells 
              i/o la llum del crepuscle 
 

dilluns 
verd de poma 
verda

              A la butxaca duc 
              un manyoc de claus 
                                         claus per obrir 
                                         claus per tancar

              l'ombra del pollanc 
              tremola a l'aigua 
                                                 fuig 
                                                        riu avall

                                           claus per tancar 
                                           claus per obrir 
  
 

dijous 
el blanc i el 
negre ballen 
al terrat

            Arrenglerades 
            silents veus 
            m'esperen

            com un colom 
            obren les blanques ales 
            quan les prenc a la mà