hi ha un temps callat en què les fulles neixen

la finestra és un mirall on et transformes en núvol

un espai contingut en un altre

el so del tren transforma el paisatge

salten les cireres entorn de l'ampolla

el rostre expectant de les coses

contactes irisats

la compacta qualitat d'un cos

la pols de guix del silenci

els camins són els jocs del destí

atzar i vent damunt la plana blanca

arrels o àncores

espurneig estel.lar al fons dels ulls

els límits inconcrets del matí

circulen les lletres damunt el paper

asseure's al parapet del pont

l'halo lluminós de la sorpresa

el pes crispat del pinzell

ones d'un altre viatge

la distància és un braçat d'esperes

fondre's en un mateix

arredossada al temps

joiosa i furient com una guspira

incògnita apressant de l'espai buit

ales o sabates

ganivet de la nit

el tall refulgent d'una mirada

l'ombra dels pensaments damunt les coses

estelles dels records

hi ha un temps de cants entre les fulles