''Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel
El poema és ala i és vol''
I
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfà en el somni
Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada
La sang del poema es fa llum al cim de la palmera
Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre
Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera
La palmera és perfil pur i esclat de sorpresa
D'un traç segur neix i es desborda
Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire
II
El poema és el traç que queda en l'aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L'aire mou el poema
Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra
ombra avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera
Instant precís de la paraula
S'alça la veu com la palmera en el silenci
Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire
Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel
El poema és ala i és vol
Instant ardent, ombra i presència