En el desvari nocturn apareix el peix.
Vermell, d’aletes platejades,
immens com una casa oberta,
dret
després de l’huracà.
Un peix que ha tatuat el vidre de la vitrina
en les seves ondulacions,
que ha vist amb espant les entranyes 
d’aquell que es va prendre la seva amargura.

Peix que sobrevoles la immundícia
i et remuntes 
sobre les crestes d’un mar ombrívol,
recòndit.
Peix que cavalc.