Puc no veure res del nom, ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?