M'ets cos: tota la vida que t'enyor: 
naveg pensant-te en l'aigua blau marí 
i t'imagín de fresc com un brotet de pi 
que és saba tendra just si l'és d'amor. 
No és lloc comú: pel teu record de cor, 
els besos del meu cos de romaní. 
I encara tenc calfreds de vent garbí 
quan véns i em dius "t'estim..." i jo m'estor. 
Vaig al mollet: deixondit, el llaüt 
crida a les aigües que treguin la set 
i l'assaciïn al meu cor perdut. 
És el meu vent [perdut] si el mar és de vellut 
i si som junts de nit dins el fresquet 
que és foc amable. Tu: foc quan tenc fred.