Dansaré nu sobre la teva tomba!
Palau i Fabre

Perquè vols caminar i t’ho impedeixen.
Perquè pensares que en dos dies la tendresa
mina el dolor i desaprèn l’escomesa
dels déus que fa mil anys que no existeixen.
Perquè sents que a les cames et teixeixen
xarxes untades d’oi i mesquinesa.
Perquè als canells, fermats, et sents la presa
d’un zoo absurd on tot el bo el prohibeixen.

¿No veus que és un miratge aquesta cel·la
alçada per polítics, vells i capellans?
¿Que el gest senzill d’agafar-nos les mans
és menjar gínjols al desert, ombrel·la?
Un dia aquest dolor jo hi posaré una bomba.
Ballarem nus sobre la seva tomba.