Enrevoltat de gent tenc vomitera,
agrura, fètids rots que no s’acaben.
En el cervell els pensament no hi caben
i els git tal fossin bilis barroera.
Odii la gent i la seva xerrera:
només volen parlar del que ja saben
i malgrat tot parlen del que no saben.
D’escoltar-los tenc oi, tenc moriguera.

No som així, però. Vomit mentida.
És que he perdut el contacte amb el món.
L’engany amb la certesa se’m confon
quan veig que no respons la meva crida.
Somii l’engany de tenir-te, ma vida,
i vaig on és la gent i m’arracon.