El que serà per mi serà per tu. 
La nit boníssima, el llorer, les ones 
i els camins amples que menen enlloc. 
Enlloc, un lloc on hi fa bon estar.

No cerc cap absolut.  
       De l'absolut 
sé que només hi és quan sé que hi és. 
Tot és real. No és diàfan l'infern. 
És irreal la llei, el calendari. 
Els fulls són enterrats devora un arbre, 
pots anar-hi quan vulguis. 
        Sols 
hi ha el carrer on visc jo 
     i el carrer on vius tu.

Vivim al mateix barri i a l'estiu 
el circ universal s'instal.la al barri. 
Tot sol el sol s'ha apoderat de tot 
Música al carrer 
         com mercats antics 
no són insectes, veig bé que somriuen. 
Fins i tot riu qui no té rialla. 
Les estàtues són gent, els jardins 
són oberts amb el sol, closos de nit, 
que tot torni a passar una altra vegada.

Digues, qui, Foll, és que escriu elegies? 
El temps no espanya res damunt la terra. 
Triar és suïcidar-se. És escollir.

Els vells que seuen per devers la plaça 
ho diuen fora por però indecisos: 
"Por no. Por no" "Morir és canviar d'aires" 
i tu els dus la cervesa, fem conversa, 
tu entens que ens malmenam els uns als altres, 
Joan em mira amb la carota cega, 
"guapó" i sap pronunciar el meu nom.

La gent dorm per aquí. 
           Xinxes i polls. 
Dos dinen. 
         Sempre ens perdem separats 
i sempre coincidim el mateix dia. 
"Salut" "Bon profit" 
      Hi ha matins 
que són grandesa d'eternal granea.