Va ser estrany aquell matí: 
estaves més lluent que un altre dia. 
Vaig demanar-te "On vas 
amb aquesta cara guapa 
de just de veure't se'm fonen les cames 
i es fan aigua de la mar?"

M'ho digueres: "És molt fàcil. 
Et veig més amic teu que un altre dia. 
Tu tem-te del sol que fa. 
Lleva-li temps al temps d'ara. 
A mig camí ja farem la calada, 
serem d'aigua de la mar."