Jo i la guitarra a la plaça Major, 
cara d'estrella de lluna baldada, 
amb so de l'eco de la matinada 
li pos una tonada a la cançó.

El sol fa rua, serenor festiva. 
M'assec agombolat en un racó. 
Li pos una tonada a la cançó, 
cant una feta de passió furtiva.

La gent d'allà d'ací que s'arrauleix 
refresca els meus acords de pedra viva. 
Cant una feta de passió furtiva 
que fa olor de morera i et coneix.

Tothom sap d'on li pega aqueixa fuita, 
herbei romanial que reverdeix 
i fa olor de morera i et coneix 
i és refrescant i breu com una fruita.

Al rodolet on jo cant per ningú 
s'hi aplega lenta una auca de gent cuita 
que és refrescant i breu com una fruita 
i sota un logo reivindica el nu.

Arribes dòcil per les escaletes 
i veus la gent com si fossin tot u 
que sota un logo reivindica el nu 
enmig d'una cançó de pells estretes.

Els ulls se't baden com els d'un mussol 
en veure aquelles cares fresques, netes 
enmig d'una cançó de pells estretes 
somiant plegats de cop, fora grinyol.

Amb un gest ballador de cor que sua 
t'asseus al meu costat com qui no ho vol. 
Somiam plegats de cop, fora grinyol. 
Entre la gent el sentiment fa fua.

I tots els pobres i les brutes i Joan 
es posen a cantar que a ells els hi sua 
tota la gent que per no deixar fua 
ni ho deixen fer a ningú ni ells no ho fan.

El ritme és ràpid a una reconquesta. 
Per la persiana guiaita la gent gran, 
els que no ho deixen fer a ningú i no ho fan. 
Els joves baixen a estar per la festa.

Es fa un col.lapse, un caos, un trull 
i ve la guàrdia lletja i feresta. 
A un jove que era arribat a la festa 
seny estatal li buida el clot d'un ull.

Feta la sang s'emprèn la retirada 
que és la defensa feta a caramull. 
Joc estatal. La bala dins un ulls. 
La pau retorna a aquella contrada.

Sortim cansats de la plaça Major. 
Jo duc l'ai, tu la guitarra penjada. 
Mig entonam, xiuxiuejant-la, la cançó. 
Més tard pegam a sota Dalt Murada.