Si em diu que ha viatjat a l’estranger
li dic que jo no surt gaire del poble.
Si em diu que sóc tancat, que sóc de poble
li dic: «no emprenyis, vés a l’estranger.»
Si em diu que es viu millor a l’estranger
que no dins aquest brut i petit poble
li dic: «per què no estimes el teu poble
en lloc de tocar els ous amb l’estranger?»

Li dic: «per què no surts del teu paraigua
i lluites perquè el poble vagi a més?»
I em diu: «si plou, tinc un paraigua,
si el poble es mulla, a mi m’està de més…»
I jo li ficaria el cap dins l’aigua
fins que deixàs de respirar. Res més.