Ja ho veig: just cerques reconeixement.
T’omples la veu i la guitarra d’ous
i fas el joc als llops ferotges nous
vestit de xai i amb tedèum roent.
Veig que inflar l’ego hi poses bon esment
i enlloc de fer florir la rosa clous
tota poncella viva, i fitxa mous
per fer excel·lir el teu nom amb ham i dent.

Tant t’és la veritat, la poesia
i el nom d’un teu i bell amic d’Alcoi
fas imprimir just per parlar de tu
sota un escut del qual no en dius ni mu
i és cranc i mort, gàngster & Cia.
Sincerament, tal convergència em fa oi.