T’enyor. Ja fa vuit anys que les contrades
que tu dauraves sens beatitud
romanen, ermes, amb jueus al sud
i forasters catalanant de bades.
Hi ha, però, devers les brancalades,
ocells d’esperit lliure i sense embut
que lluiten amb l’honor ferm contra el brut
de cares sulles, queixoses, colrades.

Aquestes cares són l’enyor. Ai, Blai,
carota d’enemic, bleix, mal boixat,
cacic bord que es compixa damunt l’era
i estotja gent a dins la calaixera...
I quin món més tudat, mestall, gens gai,
i sort que hi som nosaltres pel combat.