Què et sembla, tu? Al final no acabam
mai de convèncer-nos que la dissort
és fruita malguanyada, és com la mort
que ens cau si no jaiem i just cavam.
Què et sembla quan cavam? Què et sembla el mam
de tots els fills de puta als qui la sort
els vol somriure amb talonari i, tort,
amb el carnet ens fan mal al barram?

Què en dius si els obviam? Si ja demà,
que és l’avui dins el dia que ve,
cantam tots sols i fora trobar pega
un despertar. Tot just cal despertar.
Què dius, amic? Què en dius? No veus que engega
el temps Nounat, ferm, de l’antic quefer?