La gaia joventut que m’enfebria
no fuig ni es transforma en un oblit
ara que els ulls que amb mi eren veu són crit
o van de dret cap a la sagristia.
La copa de tristesa no beuria
ni jove no seria amb un speed,
perquè ara no és el dia ni la nit
que marquen les saons de l’alegria.

La gaia joventut que m’ha donat
el temps, el cos i el meu instint innat
no és força regalada  ni una fuita
enllà del col·lectiu que amb la llei cuita
que es sequi el broll del seny descabdellat.
El gai jovent és ferm la nostra lluita.