Na Mariantònia, princesona,
com un corcó fet d'art servil
llepa que llepa, na Llepona,
de nostra vida talla el fil.
Com una porca bé cavil.la,
teixint barreres per demà.

Negant ullades cap enrere
crema les soques de l'avior,
i de la Nova Primavera
sap fer-ne eixorca la llavor.
Sap que la soca més pamfila
si la rabassa es fa espanyar.

Quan la cultura pega coces
i s'engalana d'il.lusions,
na Mariantònia cava fosses
sense tenir pala ni escons.
Surt a la plaça de la vila,
després, vestida d'estrenar.

No sap dir "arri!", l'estornella,
i de la pàtria l'extorsió
fa bategar son cony de vella
i son nasset de ca llepó.
Dins la Profunda Nit vigila:
llum contra el dòlar que vindrà.

De traïcions, desesperances,
tix la mortall del jovent,
i amb cars perfums i colorances
fa de princesa i de turment:
torna de missa, es depila
i a la vellura fa un sopar.

Na Mariantònia fila, fila,
na Mariantònia filarà...