Cuinant a dins la cuina d'una tasca
reneg dels poderosos i somnii
que véns i em treus d'aquesta soll pudenta,
on fins i tot la pell put com fritel.la.
Mentre fregesc els ous la ment em vola
i m'imagín ben lluny de pells i closques
covant-te els ous, així, sense fregir-los,
no pensant, ous...; no salpebrant-los, ous...
A dins la cuina, qui sóc jo? Dos ous
que enyoren amb desigs bessons els ous
de qui em teixeix de clara vermellor?
A dins la cuina, qui sóc jo? L'obrer?
La multitud? L'amor? Un esglaó
en la columna monstruosa i fètida
dels ous i del desig fregit amb oli?
Qui sóc? I aquí a fora qui m'escolta?
Els sindicats no es miren aquests ous.
Tothom qui menja això se'n va a la mort.
N'estic ja fins als ous, de tot això.