A Antoni Artigues

Una margalida al vent
i el marisc damunt la roca.
El vent que no és a ponent
i el llamp no crema la soca.
I gora la poesia!
Gora gora les roselles,
que es toquin ells i elles
al balcó i a la masia.
Gora la deu i les fones
i els bardaixos i els drogats,
gora la mar i les ones
i els qui ara són embarcats!
Que vinguin, els esperam,
aquí tenim festa oberta,
vivim, bevem i cantam,
i sabem la vida certa.
Gora gora subsidiaris
i els qui viviu del consol,
les beates, els calvaris,
la perdiu i el rossinyol.
Gora el vi i el bon giró,
gora gora xoriguer,
gora la gent del carrer
i que mori el rei borbó.
I gora la cançó clara,
l’escudella i el pancuit,
i els nens i també sa mare
i els vius del seixanta-vuit.
I gora gora els codonys,
els conys, les escorregudes,
boixades dretes, segudes,
les patrulles, els collons
i tots els seixanta-nous
que van d’un cony cap a un cony
i d’un pardal a un enfony
i d’una pixa a dos ous.
I gora el banyó, Fotim!,
i els qui som tallats de lluna
i els qui anam tots a la una
i els de la plana i el cim.
Que morin els capellans
que als nens toquen la perdiu,
gora el vent i la viu-viu
i les figues i els aglans.
I gora les valencianes,
gora gora els mariandos
i al foc les paraules vanes
i els civils i els seus comandos.
Gora el codony, i les figues,
les ortigues i els bells cards,
gora els bornis i els isards,
i totes les meves amigues.
Gora gora els meus amics,
gora també la família
que crema decrets antics,
gora la fòbia i la fília.
I mort a la policia,
que és germana de la merda.
Gora la cova i l’esquerda,
i el jove, sia qui sia.
I gora cada animal
que és feliç a fora vila
i a la selva, verda i lila,
i la flor romanial.
Gora la llet! Gora el sol!
I gora Guillem d’Efak!
Gora la joia del crac
i l’òliba i el mussol.
I gora la meva veu
i el somni que vull cantar!
Gora el torrent, l’oceà
i el riu que es beu la mar.
I gora l’home que riu,
gora la pedra foguera,
gora gora primavera,
les flors, i gora l’estiu!
Gora el xat i la Internet.
Gora gora gora Brossa!
La rauxa, que el seny destrossa!
Gora el sexe quan fa fred!
Gora gora empresonats,
gora gora, apologia,
gora el canut de maria,
gora gora els culs boixats!
Gora el riure, l’alegria!
I gora la gent que plora.
Que mori l’escola pia
i l’estar pendent d’una hora.
Gora la veu de mil ulls
que diuen goig i fan fúria,
i tots els cossos remulls
i el guitarró i la bandúrria.
I gora totes les dents
que de cop roseguen terra
i la suor que s’aferra,
i gora tu, que m’entens.
Gora l’arruga i el greix
i gora el camp de civada
i el renec de la llaurada
i cada planta que neix.
Gora la font regalada
i gora la gent que hi neda,
i gora la gent que queda
i el qui ve una temporada.
Gora Bauçà! Gora March!
I tots els autors de teatre.
Gora el segar, gora el batre
i aquell capitell, i l’arc!
Gora gora el cel, l’infern!
I gora Ovidi Montllor.
I gora el grampó i el pern
i el temps que serà millor.
Gora gora la intuïció
i aquesta platja daurada,
i el sol, el cel, la faiçó,
gora la falç i l’arada!
Gora gora el bou, la vaca,
gora el camí i els peus bruts,
gora tu, net i quan puts,
i la Patum i la traca.
Gora Menorca i Lavern,
i gora la lluna clara,
la generosa i l’avara
i que mori el deute extern!
Gora la pell i la canya,
i que mori l’estatut,
gora l’esmerla, el puput
i un mal llamp rebenti Espanya!
Gora gora el vent més fi.
I gora el timó, la tropa,
i un mal llamp rebenti Europa
i el militar i el botxí.
Gora la llengua, i el mot,
i els noms de totes les coses
que perfumen com les roses
totes les tiges i el brot.
Gora aquest brot si és de veres
i als pulmons gora el tabac,
gora la veu, gora el mac,
gora les pomes, les peres!
Gora gora les pereres
i el carrer de les Tronetes,
la perdiu, les cotorretes
i el bosc, que no té fronteres!
Gora el moll! Gora el pagell!
I gora la tavernera,
l’aranya, el gat i la fera,
i gora jo, i ella, i ell!
Gora la vida i la mort,
gora gora els cementeris,
la pols, els cossos eteris,
gora els alens, i la sort!
Gora gora les gateres,
gora llevar-se al matí!
I gora cada alè fi
i les races dretureres.
Gora el Pi de Formentor,
Gora el Pi de les Tres Branques,
gora les cuixes, les anques,
gora gora fer l’amor!
I que cremin les factures,
els ministres i les llistes,
i gora les pixes dures
i les escoletes mixtes.
Gora gora el finestral
per allà on entra la llum,
gora el caliu, gora el fum
i gora el món sideral.
Gora l’amor i la deixa,
gora la deixa i el cos,
i la garrova, i el tros,
i gora el blat i la xeixa.
I gora el tronxo de col
i el vell que sempre va viu.
Gora el pol·len, gora el riu,
i l’ocell que pren el vol.
Gora el paper i el quadern.
Gora gora Ferrater!
Gora el marger i el forner,
gora gora el somni etern.
Gora tu! I gora l’aire
i el somni que el vent transporta,
gora l’entrada i la porta
i gora el fuster serraire.
Gora el mestre! Gora Buda!
I gora la catedral
quan caigui en una batuda
que no en deixi ni un senyal.
Gora el que som! I que visca!
I gora el que s’ha perdut,
el que camina i s’arrisca,
gora el barral i l’embut!
Gora el festeig, l’alegria!
Gora el verrim, gora el pit,
gora un pit i un altre pit,
gora el costo i la maria!
Gora gora, corriola,
i el vent que bufa fresquet,
i gora l’amor condret
i gora l’amor que isola!
Gora per sempre nosaltres
que som potència total.
I gora el bé! Gora el mal!
Gora nosaltres i els altres!
Per lluitar contra l’estat
gora l’amor, i la clau
de la victòria i la pau.
Visca Euskadi! I llibertat!