I 

Com resplendeix tot amb tu a la vora 
adormida, nets verds, de vidre, 
la flor més neta, fosca 
adolescent 
de sal. 

II 

I ara. 
Com la roca on recolzes 
el son. Al fluix rompent. 

I en desfàs lentament 
el cabdell, mà. 

I el teixeixes, alè. 

No, no et despertis 
encara. 

II 

I als cels d’ara 
si hi fosses contra els seus fulls desada, l’erta 
flor.