Llum, galzes del migdia 
dels arbres que ara tanques, 

alta que acaricies 
les coloracions 
del temps -la fosca cella 
que el vent acotxa, cels 
s’escata de moll. 

                       Ànsia 
que et fas boca i el goig 
i el deler de ser l’aigua 
i els aires, plata encara, 
desesperant-se. 

                      Joia 
dels ulls, foc que encens, verda, 
nit.