Ella es minja una fruita,
dolça de secà, 
s'està a l'aigua soma, ploure i vent,
un ventre.

A l'arenal, a les revores
de l'alba el negre dol dels blaus, estès,
refent-se. La calitja hi barreja
les olors dels llissals i les algues podrint-se,
la calma. La serp hi té el peix.

-"Tot sencer en esta aigua encalmada,
així et rabeges i et rebolques, tens
estiu, als ullals seus
escata viva,
llamps, calles."

Ja la mar trau color de fondària.
Sentir-la amoïnada a dins, llum rabiant,
fondo dol, queixa.