Tot aquí em pren, i és per bellesa
de no dir.

               Ja pertot talment
nua de fer-se fosc escoltada,
a doll fet, com pren l'alegria
la orella clara dels gesmins de l'illa:
la veu del tacte i llacor d'aigües,
sèquies, boves.

                         Surten dels aiguals
núvols d'efímeres,
de la vida adventícia. Són les taronges
de la sang rostre en desmemòria
verda i polsim, blanca a la mà.

Les platges rasclejades, de deixalles 
i grúmols,
clòtxines esblaimades, buides.

           Houmt-Souk, Djerba / Illa de Buda,
                                           Migjorn, 1990