A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,  
i el full s'irisa  
  en veure's cobejat.  
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:  
sols per veure't els ulls! 

Que les cames se't veuen  
   i la mitja és ben fina;  
   i tot el tram ets tu.  
Però els ulls no se't veuen. 

I la teva mà és clara  
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,  
 i el teu mocadoret ha tornat de bugada.  
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...  
Té, ara, ja he baixat!