Res no és mesquí  
ni cap hora és isarda,  
ni és fosca la ventura de la nit.  
I la rosada és clara  
que el sol surt i s'ullprèn  
i té delit del bany:  
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Res no és mesquí,  
i tot ric com el vi i la galta colrada.  
I l'onada del mar sempre riu,  
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.  
I tot és Primavera.  
i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí,  
perquè els dies no passen;  
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.  
I si l'heu demanada us dissimula un clot  
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.  
I no som mai un plor  
sinó un somriure fi  
que es dispersa com grills de taronja. 

Res no és mesquí  
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.  
-Avui demà i ahir  
s'esfullarà una rosa:  
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.