Si en saps el pler no estalviïs el bes 
que el goig d’amar no comporta mesura. 
Deixa’t besar, i tu besa després 
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient, 
mes com vianant a la font regalada; 
deixa’t besar -sacrifici fervent- 
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans 
sense altre fruit que l’oreig en ta galta? 
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, 
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor: 
besa en el coll, la més bella contrada. 
Deixa’t besar 
  i si et quedava enyor 
besa de nou, que la vida és comptada.